Entorn

Documentat cap el 1030, Cadaqués és el poble més oriental de Catalunya (així mateix de la península Ibèrica) i de l’Alt Empordà. El terme municipal ocupa la major part de la costa de llevant de la península del cap de Creus.

La vila de Cadaqués, ubicada al fons de la badia del mateix nom, està abocada al mar i aïllada de l’interior per la muntanya del Pení i el puig dels Bufadors, que encerclen el territori. Des d’Es Baluard, la vila s’obre a banda i banda, formant dues grans corbes sobre la badia, resseguida per la riba. Aquests sectors, a ponent (des de la meitat del Llané Gros) i a llevant (fins a la part posterior de les cases del carrer de Colom) de l’antiga vila queden, junt amb aquesta, també compresos dins l’àmbit del conjunt històric.

El nucli antic, que estigué emmurallat (encara se’n conserva el portal emblanquinat), ocupa un turó rocós al cim del qual s’alça la característica i blanca església de Santa Maria, i s’estén fins arran de mar, fins a la cala del Llané Gran.

Un seguit de carrers i carrerons estrets i costeruts, empedrats amb lloses i còdols de pissarra i placetes recollides, formen el conjunt arquitectònic del nucli antic de Cadaqués.